RELLEVÀNCIA EN L’ENTORN SOCIAL I PRODUCTIU DE LA R+D+I DINS DEL SECTOR CIENTÍFIC O PROFESSIONAL DEL PROGRAMA
En diferents informes internacionals relacionats amb la recerca en Educació i Arts Visuals (The Arts & Humanities Research Board -Regne Unit-, The European League of Institutes of the Arts (ELIA), The Arts in Education, New Opportunities for Research (2004), Art Based Teaching and Learning (Rooney, 2004) i The Wow Factor. Global Research Compendium on the Impact of the Arts in Education (Bradford, 2006), es constata un increment notable d’institucions públiques i privades que sostenen la importància de la investigació associada a l’educació en les arts visuals, especialment en la seva relació amb la creativitat, en la mesura que contribueix a la qualitat de l’educació, el desenvolupament econòmic, la millora de les condicions socials i la convivència cultural. En aquest sentit, l’abril de 2004 el govern britànic va establir com a tema prioritari per a l’educació i per a la innovació el foment de la creativitat. El fonament d’aquesta decisió fou que la indústria relacionada amb la creativitat constitueix la segona font d’ingressos del país. En la mateixa direcció, el llibre de Richard Florida, *L’ascens de la classe creativa*, posa de manifest que les àrees de major prosperitat als Estats Units són aquelles on es concentra una major quantitat de creatius. Finalment, l’informe recent realitzat pel Ministeri de Cultura espanyol (2005) també manifesta la importància de la “indústria de la creativitat” en la contribució al PIB nacional.
Aquests antecedents situen la rellevància en l’entorn social i productiu d’aquest programa de postgrau, en la mesura que, si bé tradicionalment es considera l’Educació de les Arts Visuals vinculada al coneixement i a la pràctica artística, en l’actualitat constitueix un dels camps de recerca que no només s’associa amb el desenvolupament de la creativitat i la millora de l’educació, sinó també amb la construcció d’una societat més inclusiva. A més, tenen repercussió els seus coneixements i resultats de recerca per a la indústria audiovisual, la gestió cultural i el desenvolupament comunitari.
En aquest marc, els estudis i investigacions relacionats amb l’Educació de les Arts Visuals es configuren com un camp interdisciplinari, que es nodreix dels Estudis Postestructuralistes, Feministes, Culturals, Performatius i de Cultura Visual (entre d’altres), i en el qual s’exploren, des de la recerca, qüestions emergents relacionades amb la identitat, la diferència i l’equitat, posant especial èmfasi en la relació entre els subjectes i els discursos visuals. Aquestes investigacions se situen tant en institucions educatives com en museus, centres culturals, experiències comunitàries o Internet.
El present programa de postgrau tracta de respondre a aquests reptes, essent un dels pocs d’aquestes característiques que s’ofereix a Europa i a l’Amèrica Llatina. Això fa que bona part dels nostres estudiants procedeixin de països llatinoamericans i que, quan tornen als seus llocs d’origen, s’integrin, amb reconeixement de la seva formació, en universitats o empreses com a docents i/o investigadors.
En resum, els aspectes que justifiquen la rellevància acadèmica, social i productiva d’aquest programa de postgrau són els següents:
1. La importància de la recerca entorn a l’ensenyament i l’aprenentatge de les Arts Visuals, en particular la vinculada a una perspectiva construccionista, per la seva contribució no només a la millora de l’educació, sinó també a la comprensió que ofereix sobre la construcció de processos identitaris i de subjectivització en les societats contemporànies.
2. L’emergència d’un camp d’estudis i recerca en relació amb l’Educació de les Arts Visuals i la Cultura Visual, amb aplicacions en contextos institucionals i comunitaris, útil per abordar noves problemàtiques socials.
3. L’auge de demanda social de professionals relacionats amb la innovació/creativitat i l’educació en les arts visuals i la cultura visual en contextos institucionals i comunitaris.
4. La garantia que ofereix una relació continuada de les universitats participants en el consorci durant deu anys en la consecució dels objectius proposats.
5. L’interès d’altres universitats espanyoles i europees per participar en el programa de postgrau, la qual cosa pot constituir una garantia de reconeixement nacional i internacional.
6. L’atractiu que exerceix el programa en estudiants de diferents camps disciplinaris i procedències internacionals, pel seu caràcter innovador i pioner.
7. El reconeixement internacional que té tant el programa de doctorat interuniversitari de referència com el seu professorat.